Quatre dies de temporal

Entre el 31 de gener i el 3 de febrer de 1911, una gran tempesta va resseguir les costes catalanes i valencianes, de nord a sud.

Des del Maresme fins a Alacant, centenars de pescadors que treballaven a la mar van trobar-se enmig d’un temporal inesperat. Desenes de barques es van veure afectades. Van lluitar contra la força del vent i les onades amb els mitjans propis de les embarcacions de vela llatina, gràcies al seu coneixement de les tècniques de navegació. Molts d’ells van poder refugiar-se en ports i platges. Molts van salvar la vida gràcies a l’ajuda d’altres tripulacions, als escassos mitjans de salvament i a les persones que des de terra els van fer senyals i els van llençar caps.

Malgrat tot, més de 140 homes van morir durant la tempesta. Les poblacions que van perdre més vides van ser Barcelona, Vinaròs i Cambrils. Ben aviat les notícies de la desgràcia es van escampar arreu del país. Es va despertar un gran moviment de solidaritat cap a les famílies que havien perdut algun membre, sobretot perquè les vídues i orfes que restaven sense braços que anessin a la mar i portessin un sou a casa quedaven en una situació econòmica molt precària.

La tempesta de 1911 va significar un gran trasbals en el món mariner. Probablement va ser l’última gran tempesta que va castigar una flota que encara utilitzava la navegació a vela. Va portar a debatre les condicions en què vivien i treballaven els pescadors i les seves famílies. I, en moltes poblacions, va obrir o intensificar la reclamació d’unes instal·lacions portuàries que oferissin refugi a les embarcacions en cas de tempesta. A llarg termini, aquestes reclamacions van fer possible la construcció dels ports de Cambrils, d’Arenys i de Peníscola, entre altres.

Cent anys després, aquesta tempesta continua present a la memòria col·lectiva de les poblacions que la van patir. Per això, diverses institucions, entitats i persones d’aquests municipis han encetat una recerca de testimonis, documents i notícies de premsa sobre el temporal.

Amb motiu del centenari de la tempesta, en moltes poblacions es van realitzar un seguit d’activitats commemoratives que trobareu ressenyades en aquest mateix bloc i es va encetar una recerca que ha permès fer un balanç conjunt de les conseqüències que va tenir. L’exposició itinerant “1911. Sobreviure a la tempesta”, produïda pel Museu d’Història de Cambrils i l’Arxiu Municipal de Cambrils, ha recorregut diversos dels municipis afectats, donant a conèixer l’abast de la tempesta.

Ara, la recerca continua recollint els nombrosos testimonis que hi ha arreu de la costa. En alguns casos, es tracta de testimonis orals transmesos de generació en generació dins de les famílies marineres. En altres, són testimonis reflectits en els documents o la premsa de l’època. Tant els uns com els altres ens arriben gràcies a la feina dels investigadors que els han localitzat i ens els ofereixen dins d’aquest bloc.

Anuncis

Si vols, hi pots deixar un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s