A la matinada del dimars 31 del mes passat, sortiren de la nostre platja ab bon temps les dugues barques del bou (…). I ja molt endintre y á mida qu’el dia anva creixent observaren els pescadors nuvolada de tormenta d’aquelles que no fallan may, y alhora els entrá un vent, que per lo sobtat que’s presentá, els obliga á fer proa en terra a tota pressa (…).
Brunzentes per damunt de l’aigua portades pel xaloch, les dugues barques van donar fons devant de nostra platja al comensar la tarde. La mar s’havia tornada tan grossa y rompía ja ab tanta furia, que la gent de terra, els hi feu senya de que corressin el temporal fins á Barcelona (…).
La gropada va anar estenentse, cubrintse el cel d’una foscor amenassadora. Bufaba també valenta y freda com may, la tramontana…
La Costa de Llevant, 7/02/1911, p.10
Memòria viva del temporal 