Eleuterio Fortuny Font explica com va viure la tempesta amb 10 anys

Eleuterio Fortuny Font era un cambrilenc de 10 anys que va sobreviure a la tempesta.

Eleuterio Fortuny Font. AMCAM, cedida per Núria Fortuny Vizcarro

Eleuterio Fortuny Font. AMCAM, cedida per Núria Fortuny Vizcarro

Treballava com a xiquet a la barca La flor de mayo i era la segona vegada a la vida que s’embarcava. El treball infantil a les barques era totalment habitual. Feien feines en llocs de l’embarcació on als adults els era difícil d’accedir i, a més, cobraven menys, tal com explica l’Eleuterio:

«El xiquet feia una fenya que es necessitava un home. Si per exemple els hòmens guanyaven vint pessetes, que eren quatre duros, en aquell temps, al xiquet li daven un duro. Quan el xiquet era més gran, mitja part. Ja era mitja part, que anàvem a la part. Si tréiem força, guanyàvem força. Si tréiem poc, guanyàvem poc. No eren jornals fixos.»

La tarda del dia 31 de gener, La flor de mayo va navegar cap a l’Hospitalet de l’Infant. La tempesta els va atrapar de nit, a prop de la desembocadura de Riu de Llastres, davant de l’Hospitalet de l’Infant:

«Allà vam calar la sàrcia, i a la matinada vam tirar la sàrcia dalt, com a dugues roves de peix. Vam anar a treure (…) vam treure l’esfitorall . Vam dir “A la tarda anirem a treure la sàrcia”, i ja no hi vam poguer anar, pel temporal. I encara me’n recordo que vam agafar una morena i se la vam menjar per a sopar.

Fomia a la tarda, a l’hora fosc, un fred! Buenu… ja no hi vam poder anar, del mal temps. Vam fer una collajeta morraja per damunt, per l’aigua del cel… I vam fer el ranxo amb la morena aqueta, i se’n vam anar a dormir.»

Ells van poder sortir en terra. Des d’allà miraven cap a llevant, cap a les Olles de Rifà davant de Mont-roig, i veien com altres barques que s’havien quedat mar endins aguantaven la tempesta al paire, mentre les més properes a la costa s’estavellaven contra les roques.

«Una parella que es va quedar a vint-i-cinc braces de profunditat, se van salvar tots. Tots los que van embestir en terra, catorze o quinze braces, per mig dels cops de mar van fer cap al roquer del penyal i·s van asclar.»

Els mariners més vells sabien que en aquella situació, els amics i parents que hi anaven embarcats corrien un greu perill, però no els podien ajudar de cap manera:

«I tres hòmens van patir “Que ma germà, l’un o l’altre, que portarem dol! Portarem dol d’aqueta, sí!”.  I les barques se van asclar al roquer del penyal.»

La tornada a casa dels pescadors supervivents no va ser fàcil. Amb les barques perdudes o en males condicions, van haver de demanar ajuda per ser transportats fins a Cambrils, on patien per la sort que haguessin pogut tenir:

«Encabat naltros, d’aquí, mos van portar aquí amb un carro, mos van portar a casa.»

Tornant cap a Cambrils, van poder avaluar la destrossa que la tempesta havia provocat a les barques a Riu de Llastres i a Rifà, mentre la mar continuava encara enfurida:

«I a la matinada ja de dia, a la punta d’aquell riu que hi ha, Punta de Riu de Llastres, doncs allí ens vam trobar una barca, encarada de l’arbre per la popa, sense coberta.

L’oncle Anton Fortuny -d’aquesta merceria de la Fortuny (de l’Agneta)- se li van trobar una barca mitja coberta fora. Va passar el pare, va pujar el pare dalt, baixa, a temps de baixar una xúrria se l’emporta cap a fora. Pel damunt dugues antines, la va deixar de garbí.»

Anton Fortuny Salvadó, propietari d’una de les barques que es va perdre a prop de Rifà. AMCAM, cedida per Maria Fortuny Pijoan.

Passant per Rifà, l’Eleuterio va ser testimoni de la feina de salvament que havien fet els ferroviaris i els carrabiners enmig de la tempesta:

«Se va salvar un de sol, el Cardelins. El guardaagulla el va portar a la casilla del penyal. I allí van treure la partera, una partera que hi havia, una dona… I hi van posar el Cardelins, i es va salvar. Aquet home es va salvar, el van salvar los carrabiners.»

L’Eleuterio no va oblidar mai més el tràngol viscut aquella nit.

 «I encabat, a l’ensandemà va calmar aquell temporal, va sortir el sol. Era el mil nou-cents onze, jo ja tenia deu anys.»

Aquest testimoni va ser recollit l’any 1994 per Núria Fortuny Vizcarro i Gerard Martí Estrada dins d’una recerca realitzada per l’Anjub. Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

One response to “Eleuterio Fortuny Font explica com va viure la tempesta amb 10 anys

  1. ESTIMAT GERARD, UNA VEGADA MÉS. GRÀCIES PER TOT EL QUE HAS FET I FAS PERQUÈ NO ES PERDI EN L’OBLID AQUELLA NIT TANT AMARGA.
    DE TOT COR.
    NÚRIA F.V.

Si vols, hi pots deixar un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s