Esteve Rom Piqué, víctima del fred després de salvar els seus companys

Eleuterio Fortuny Font explica una de les històries tràgiques de la tempesta a Cambrils que més s’han conservat en la memòria col·lectiva, la d’Esteve Rom Piqué:

«Un altre home va lligar una sirga a una barca i va per a a salvar els altres. Era pare dels Maties (…) aquell, l’Arturo Maties, que té noranta-cinc anys… Bueno, aquet va armar una sirga, va portar en terra, aquí a l’alcantarilla, l’alcantarilla del penyal. Aquet home va mirar d’anar en terra, però en terra no va trobar auxili. El van trobar mort, el van trobar mort, a·nquet, per falta d’auxili.»

Esteve Rom Piqué.AMCAM, cedida per Aurora Rom

Esteve Rom Piqué
AMCAM, cedida per Aurora Rom

Aquest testimoni va ser recollit l’any 1994 per Núria Fortuny Vizcarro i Gerard Martí Estrada dins d’una recerca realitzada per l’Anjub. Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Gràcies a altres testimonis orals i a la documentació, sabem que Esteve Rom Piqué, de 40 anys d’edat, casat, anava embarcat en una de les barques del Flaire. Una estona abans havien  trobat tres nàufrags d’una barca de Barcelona, que ja havia estat víctima d’una tempesta. Un d’ells va sobreviure per segona vegada, va arribar en terra, va trobar el cos d’Esteve Rom i, després, va poder transmetre el seu testimoni, tal com ho va explicar la premsa d’aquell moment:

«Entre las barcas de pesca de Cambrils que se perdieron, había una que llevaba á bordo tres náufragos. De éstos sucumbieron dos, además de toda la tripulación de la embarcación que les prestó auxilio. Cuenta el superviviente que un tripulante se echó al agua para llevar un cabo á la playa, con el propósito, desde allí, arrastrar la embarcación.

Tan valiente pescador ganó tierra, efectivamente, pero allí encontró la muerte aterrado de frío.

Su cadáver fue encontrado en el bosque, á donde, sin duda, se dirigió en busca de algún ser viviente que le ayudara en la operación del arrastre de la barca.

Añádese que muchas veces había dicho á su esposa que no temiera por su vida, pues si naufragaba algún día llegaría a tierra nadando.»

Diario de Reus, 8/2/1911

Si vols, hi pots deixar un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s