Author Archives: miqueljuliapijoan

La parròquia de Sant Pere de Cambrils: la casa del rector

“La noticia de la catástrofe cundió con la velocidad del rayo y ya á las primeras horas de la madrugada empezóse á organizar los trabajos de salvamento, no faltando allí el Cura-Párroco de la Marina, don Rafael Martí, que acudió el primero al sitio de la catástrofe, acompañado del sereno del Barrio marítimo”

Semanario Católico (25/2/1911). Secció “La catástrofe de Cambrils”, p. 120-122

Aquesta referència a la notícia del Semanario Católico ens permet abordar un altre dels aspectes poc coneguts de la parròquia de Sant Pere, la seva casa rectoral. Abans de tot, cal recordar que la seu de la parròquia va ser en un antic magatzem de vins, de l’any 1864 fins al 1945. La casa rectoral estava situada damunt mateix de la pròpia església parroquial, tal i com s’explica en l’article La parròquia de Sant Pere d’aquest bloc, l’església estava situada a l’actual obertura del carrer de Mn. Joan Batalla amb el carrer de Sant Jordi. En aquesta confluència de carrers es trobava l’entrada a la església, que alhora era entrada de la casa rectoral.

L’inventari, realitzat l’any 1924 pel rector José Garriga, ens fa una descripció prou completa per fer-nos una idea de com era aquesta casa rectoral: tenia 32 m² i estava situada sobre la pròpia església, disposava de menjador, rebost, cuina, despatx i dos dormitoris, i també de pou. L’accés a la casa rectoral es feia mitjançant unes escales, les quals també donaven accés al cor, que estaven situades a la porta del cancell de l’església.

Aquesta proximitat amb el barri mariner va ser la que va permetre el 1911 que el capellà Rafael Martí s’hi personés ràpidament. Cal fer esment que, comparant el nom d’aquest capellà, Rafael Martí, citat a la notícia amb el llistat que ens proporciona el llibre Història gràfica de Cambrils, no coincideixen els noms dels regents amb les dates, ja que en aquest llibre esmentat, es diu que no és fins el 1914 que Rafael Martí pren possessió de la parròquia.

Mossèn Joan Batalla

En parlar de la parròquia de sant Pere de Cambrils, no es pot deixar passar la figura del seu primer rector, mossèn Joan Batalla i Segarra (1843-1924). Durant la seva estada a Cambrils (1878-1883) no es limità a les tasques relacionades amb el culte, sinó que s’interessà pels assumptes del barri i va crear la primera societat de pesca de Cambrils, el “Montepío de mareantes del Puerto de Cambrils”, antecedent de la Confraria de Pescadors. Aquesta vocació social de Mn. Joan Batalla el féu mereixedor de la Creu de Beneficència de primera classe, a causa de la seva actuació davant d’un temporal durant els dies 27 i 28 d’octubre de 1879, ocorregut a Cambrils.

Amb aquests antecedents, de forta vinculació al barri mariner, s’entén la realització de diversos actes de culte i d’ajut a les víctimes del temporal de 1911 que es van dur a terme a Reus, on Mn. Joan Batalla n’era rector, concretament de la parròquia de la Sang.

Els actes es van fer a l’ermita del Roser, de la qual Mn. Joan Batalla n’era administrador com a rector de la parròquia Sang de Reus. Hi va haver ofici solemne per les ànimes dels pescadors morts durant el temporal, presidit per la comissió de la Creu Roja i on també hi van ser presents membres de la Confraria de Pescadors de Cambrils. Juntament amb l’ofici també es varen realitzar actes de recaptació per les víctimes del temporal, on es recolliren 193,10 ptes.

La parròquia de Sant Pere

Tal i com es diu en la introducció d’aquest bloc, Cambrils, entre el 31 de gener i el 3 de febrer de 1911 patí un fort temporal, que causà la pèrdua de 15 pescadors cambrilencs.

Davant d’aquesta catàstrofe, van ser de cabdal importància les tasques d’auxili i suport on també hi va ser present, com no podia ser d’altra manera, la parròquia de Sant Pere de Cambrils, erigida 47 anys abans del temporal.

L’origen d’aquest parròquia, tal i com s’explica en el treball L’ahir i l’avui d’una Parròquia (treball de recerca de Batxillerat realitzat el 2010 a l’INS Cambrils, consultable a l’Arxiu Municipal de Cambrils), es remunta a l’any 1844, quan Francesc Clanxet i Hernàndez deixa l’obligació de resar 200 rosaris a l’any a la seva família. Aquesta, transcorreguts al voltant de vint anys (1863), acordà amb l’Arquebisbat la cessió d’un terreny a aquesta institució a canvi de la condonació de l’obligació del rés dels rosaris.

Plànol del barri marítim de Cambrils, aproximadament l’any 1892.
Arxiu Municipal de Cambrils (cedida per Lluís Font Fortuny)

La capella que s’hi establí fou dedicada a la Mare de Déu del Roser, a causa de la gran devoció de la família Clanxet a aquesta advocació. Aquesta dedicació només va durar del 1864 al 1867, any en el qual s’atorgà el títol de parròquia i aquesta canvià de titularitat en dedicar-se a sant Pere fins als nostres dies.

Tot i tenir església parroquial al barri de la Marina, els funerals per les víctimes del temporal es van dur a terme a l’ermita de la Mare de Déu del Camí, a causa de les petites dimensions de l’església parroquial. Des de l’any 1927, ja existeix correspondència dirigida a l’Arquebisbat de Tarragona, per tal de que destini un altre espai per construir-hi una nova església, donades les mancances que existien a l’església, situada en un solar avui no construït, que correspon a la cantonada del carrer de Sant Jordi amb l’actual carrer de mossèn Joan Batalla. Però aquesta pretensió cambrilenca quedà desatesa, fins que divuit anys més tard s’inaugurà l’actual església parroquial de sant Pere.

Indret on es trobava l’antiga església del barri marítim.