Category Archives: La construcció de ports

La Cala: fusta, solidaritat i demanda d’un port

Tenim descripció de part del desenvolupament del temporal a la costa de l’Ametlla de Mar gràcies a una carta que la Cambra de Comerç de Tortosa (que estenia la seva demarcació fins a territori calero) va adreçar a la Cambra de Comerç de Barcelona el 8 de febrer de 1911, en el marc de la recollida de dades que estava fent la institució barcelonina.

En aquesta carta, el president de la cambra tortosina Manuel Guasch parla de la barca Pelayo (que havia aparegut a l’Ampolla, segons un telegrama anterior) i tot seguit s’estén explicant com van actuar els mariners caleros per auxiliar les embarcacions que els arribaven, quin paisatge havia quedat després de la destrossa i quines conseqüències terribles, com en tants altres llocs, havia tingut la mancança d’infraestructures de refugi.

“En el punto llamado Torrent del Pi, cerca la Ametlla de Mar, como en las demás playas, hay muchísima madera de embarcaciones perdidas en otros puntos y que el temporal sin duda la trajo allí.

Son dignos de todo encomio los marineros de Ametlla, pues con su espíritu de humanidad rayando en el sacrificio, cobijaron en el refugio llamado el Estany, algunas embarcaciones, pero como dicho punto de refugio es pequeño y las embravecidas olas penetraban en él, chocaban las barcas unas con otras, originándose con ello el destrozo de dos barcas de pobres pescadores de aquel pueblo, que les ha sumido en la más completa ruina.

Si en el mentado pueblo hubiera habido un puerto o una escollera de refugio, como repetidamente se tiene solicitado de los poderes públicos, no tendríamos hoy que lamentar tantas desgracias, porque al refugiarse las embarcaciones en el Estany, como la entrada de éste es mala y no cabían en él más que las refugiadas, es claro que las demás que acudían en demanda de auxilio no tenían más remedio que zozobrar por ser de todo punto imposible su salvación.

Lo que interesa ahora es socorrer en lo posible a esa pobre gente de mar. Ya veremos las medidas que adoptan el Gobierno, las Diputaciones provinciales y la iniciativa particular.

Sin otra cosa se ofrece y queda de usted afectísimo servidor que besa su mano.

Manuel Guasch”

El temporal de 1911 i la instal·lació de fars a Cambrils

Els mesos que van seguir al gran temporal de 1911 es van produir en molts llocs de la costa catalana debats sobre la necessitat imperiosa de millorar les escasses (o inexistents) infraestructures per a la seguretat marítima.

Aquí podem veure una notícia de finals de març de 1911 on es mostra un intent (no reeixit, pel que sabem) de col·locar fars a la costa de Cambrils:

““De interés para Cambrils y Salou

Nuestro querido director el diputado á Cortes don Julián Nougués ha recibido del ministro de Fomento la siguiente carta que publicamos con gusto por ser de sumo interés para los pescadores de Cambrils y Salou y por involucrar indudablemente el que se eviten ó mitiguen en lo sucesivo desgracias como las ocurridas con motivo de los últimos temporales.

Dice así la carta del señor Gasset:

“Sr. Don Julián Nougués.

Mi distinguido amigo: Dando cumplimiento á mi promesa respecto á los Faros de Cambrils y con objeto de su reciente pregunta en el Congreso, he ordenado al Servicio de Señales marítimas que proceda á la colocación de aquéllos.

Satisfecho de haberle complacido, me reitero suyo affcmo. s. s. y amigo q. l. b. l. m.

Rafael Gasset

Ya sabe que le sirvo siempre que puedo.”

Las Circunstancias 30/3/1911

La tempesta de 1911, a “Thalassa”

El temporal de 1911 i altres llevantades han estat protagonistes d’un reportatge del programa Thalassa, del Canal 33. El podeu veure clicant sobre l’enllaç.

La tempesta de 1911 i la creació del port de Peníscola

 

Alfred Ayza analitza de quina manera la tempesta de 1911 va influir en l’empenta final al projecte de construcció d’un port per a la flota pesquera de Peníscola:

«Abans de la construcció del port actual, la flota pesquera local havia d’encontrar refugi en una de les dues badies que formaven el penyal i el tòmbol, segons de quin costat bufava el vent. Si el vent era de component nord resultava més còmoda la banda sud, i al contrari, si el vent era de component sud, els mariners preferien, evidentment, col·locar l’embarcació al nord. L’experiència els demostrà que la major part del temps les barques eren fondejades en el lloc ja esmentat de la Porteta, on es desenvolupava tota la vida pesquera local. Tanmateix, hi havia determinast oratges o temporals, fonamentalment de llevant, contra els quals era inútil buscar protecció a Peníscola. Després de la construcció del port de Vinaròs (1866), quan feia mal temps, els mariners preferien anar-hi a quedar-se ací a mercé del temporal.

Aquesta necessitat de construir un port anava creixent a mesura que augmentava la flota i la vida marinera local; però fou potser un gran temporal que hi hagué l’any 1911 el que actuà com espoleta per a la iniciació de les gestions oficials encaminades a aconseguir un port nou. El fort oratge començà a deixar-se sentir, amb vent de llevant, el 31 de gener i durà fins el dia de la Candelera. Desgraciadament, aquell temporal de mar encara es recorda com una de les majors catàstrofes sobrevingudes al món mariner de Peníscola, el qual ocasionà la desaparició de diverses tripulacions senceres.

És evident que, en anterioritat, els temporals havien produït calamitats i pèrdues humanes nombroses, tal com els dels anys 1883, 1885 i 1891, que, en conjunt, sumaren més de 80 víctimes. Ara bé, el de 1911 fou considerat el pitjor de tots.

Posades així les coses, hi hagué moltes pressions de les autoritats locals i, a poc a poc, anà gestant-se el que acabaria essent un projecte de construcció del port actual

Font: Alfred Ayza Roca, El món mariner de Peníscola: paraules i coses. València: Universitat de València – Diputació Provincial de Castelló, 1981, p. 106-108