Tag Archives: Barcelona

Els pèrits ajuden els pescadors supervivents

Al voltant del temporal de 1911 es van despertar moltes solidaritats cap a les víctimes: en uns casos en forma de donatius econòmics, en altres com a ajudes directes o específiques.

Un dels exemples d’ajuda a les víctimes el va donar el Col·legi Pericial Mercantil de Barcelona. El dia 7 de febrer de 1911, en plena recuperació i avaluació dels danys materials que havien patit les embarcacions, van escriure aquesta carta a la Cambra de Comerç de Barcelona:

Este Colegio Pericial, ante la magnitud de la catástrofe ocasionada por los recientes temporales y deseando llevar su óbolo a las desgraciadas familias que han sido víctimas de las bravuras del mar, ofrece sus servicios para practicar gratuitamente el reconocimiento, avalúo y liquidación de averías de las embarcaciones pertenecientes a los humildes y esforzados pescadores y marinos siniestrados en la costa.

Lo que nos honramos en participar a Vuestra Excelencia para su conocimiento y efectos oportunos.

Dios guarde a Vuestra Excelencia muchos años.

Barcelona, 4 febrero 1911

El secretario, Enrique Mir y Miró

El presidente, Antonio Cortada

Sens dubte, alliberar els patrons damnificats del pagament dels peritatges devia significar un alleujament important enmig de la situació econòmica en què havien quedat després de la pèrdua o malbaratament de les embarcacions.

Aquesta carta es  troba dins de l’expedient que la Cambra de Comerç de Barcelona va obrir per vehicular les indemnitzacions a les víctimes, i va ser consultat pel personal de l’Arxiu Municipal de Cambrils l’estiu de 2011, poc abans que es tanqués al públic l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Embarcacions i peces perdudes: Balanç del temporal de 1911 al districte marítim de Barcelona (5/5)

L’informe acaba amb el llistat d’embarcacions perdudes o afectades, i de peces perdudes.

En total són 10 embarcacions de Barcelona, 2 de Badalona, 2 de Vilassar, 4 de Mataró, 2 de Caldetes, 2 de Sant Pol i 3 de Calella.

Pel que fa a les peces perdudes, eren 64 i pertanyien a 8 propietaris de Sitges.

Heus aquí la informació:

  1. Barca “Maria” o “Santa María”, totalment perduda. Era propietat de Maria Guzmán.
  2. Barca “Pelayo”, totalment perduda.
  3. Barca “Machica”,  totalment perduda.
  4. Barca “Candelaria”, anomenada “del Berro”, totalment perduda.
  5. Barca “Magdalena”, totalment perduda.
  6. Barca “San Miguel, avariada.
  7. Barca “Cusa”, avariada.
  8. Barca “Delfín”, totalment perduda.
  9. Barca “San Juan”, totalment perduda.
  10. Barca “Anastasio”, totalment perduda. De Badalona.
  11. Barca “Rosa Carmen”, avariada. De Badalona.
  12. Barca “San Pedro”, totalment perduda. De Vilassar de Mar.
  13. Barca “Xica Manena”, avariada. De Vilassar de Mar.
  14. Barca “Colón”, avariada. De Mataró.
  15. Barca “Habana”, avariada. De Mataró.
  16. Barca “Antonieta”, avariada. De Mataró.
  17. Barca “Elena”, avariada. De Mataró.
  18. Barca “Maria”,  totalment perduda. De Caldetes.
  19. Barca “Santa Madrona”, totalment perduda. De Caldetes.
  20. Embarcacions de Josep Lloversa Paulí, de Sant Pol de Mar.
  21. Barca de Josep Codina, avariada. De Calella.
  22. Barca de Joan Puigvert, avariada. De Calella.
  23. 64 peces usades de Sitges, propietat de Salvador Domingo, Josep Ferrer, Artur Rosés, Vicenç Papiol, Pelegrí Roses, Joan Arica i Salvador Rosés, de Sitges.

Pescadors morts o greus: Balanç del temporal de 1911 al districte marítim de Barcelona (4/5)

La tercera part de l’informe és el llistat de tots els pescadors morts al districte de Barcelona i la indemnització que pertocava a cadascun dels seus familiars.

Són un total de 56 víctimes mortals (26 dels quals eren de Barcelona, 11 de Badalona, 9 de Vilassar de Mar i 10 de Caldetes) i 3 supervivents en estat greu.

Per tal que la lectura sigui més lleugera i facilitar la identificació de les persones, no transcrivim literalment la llista, sinó que ho limitem als noms i circumstàncies de les víctimes i els seus familiars. Ometem les consideracions econòmiques de cadascun.

He aquí ahora el proyecto para el reparto de cantidades.

BARCELONA

  1. Lluís Serra Macià, mort. Deixava vídua Lluïsa Pinós, fill Joan de 6 mesos, mare Teresa Macià de 75 anys.
  2. Esteve Eulogio Bertran, mort. Tenia 16 anys. Deixava el seu pare Àngel Eulogio, de 42 anys, i Maria Bertran, de 37 anys.
  3. Enric Soriano Jornalé, mort. Tenia 14 anys. Deixava la seva mare Angustias Jornalé, de 34 anys.
  4. Antoni Ibern Sogas, mort. Deixava els seus pares molt vells (Antoni Ibern i Teresa Sogas) i els seus germans Teresa (de 12 anys), Gaspar (11 anys), Manuel (de 23 anys, que feia el servei militar).
  5. Isidro Serra Macià, mort. Deixava vídua Antònia Pinós, un fill Isidre de pocs dies (que sembla que va morir poques setmanes més tard) i la seva mare Gaietana Macià (de 73 anys).
  6. Gaietà Amorós Tafalla, mort. Deixava pares molt vells (Gaietà Amorós Caniela i Josepa Tafalla), germana Teresa (20 anys) i Remei (16 anys), ambdues solteres.
  7. Vicenç Pascual Huguet, mort. Tenia 22 anys. El seu pare era jornaler.
  8. Josep Blasco Guzmán, mort. Deixava la seva mare Maria Guzmán Aixa, de 57 anys.
  9. Bautista Blasco Guzmán, mort. Germà de l’anterior.
  10. Antoni Guzmán Roig, mort. Deixava vídua Francisca Martorell Pedra, i tres fills: Francisca (9 anys), Agustina (5 anys) i Climent (2 anys).
  11. Jaume Guzmán Roig, mort. Deixava la seva mare Agustina Roig, de 60 anys.
  12. Marc Aixa Sans, mort. Tenia 11 anys i els seus pares (Marc Aixa Castells i Rosa Sans Martínez) no eren vells.
  13. Vicenç Castells Homs, mort. Tenia 21 anys i els seus pares (Vicenç Castells Sans i Maria Homs) no eren vells.
  14. Eusebi París Salvador, mort. Els seus pares eren molt vells (Bautista París i Antònia Obiol) i deixava 3 germans casats i una germana soltera (Teodora París Salvador, de 18 anys).
  15. Manuel Bayarri Salvador, mort. Deixava la seva mare (Antònia Salvador), tres germans solters i tres germans casats.
  16. Francesc Ximenis Rosich, conegut com a Ramon, mort. Deixava els seus pares adoptius (Miquel Rafel Romeu Ferrer i Concepció Matamoros), amb els quals vivia i als quals donava el jornal.
  17. Eusebi Sabater Biosca, mort. Era solter i orfe. Deixava un germà i una germana majors d’edat i casats, i una germana soltera (Rosa Sabater Biosca, de 20 anys), amb la qual vivia.
  18. Antoni Salvador Albiol, mort (en altres documents el cognom està escrit com a Salvadó, la forma probablement més correcta). Era el pare dels següents 4 morts. Deixava vídua (Dolores Castells Simó, que probablement es deia Dolores Castell Simó), tres fills (Hilari Salvador Castells -o Salvadó Castell- de 12 anys, Dolores Salvador Castells de 8 anys i Antònia Salvador Castells de 4 anys) i una cunyada de 75 anys, cega.
  19. Antoni Salvador Castells (més probablement Antoni Salvadó Castell), mort.
  20. Vicenç Salvador Castells (més probablement Vicenç Salvadó Castell), mort.
  21. Albert Salvador Castells (més probablement Albert Salvadó Castell), mort.
  22. Josep Salvador Castells (més probablement Josep Salvadó Castell), mort.
  23. Gabriel Forest Carbó, mort. Deixava un pare jornaler que treballava al moll i cobrava poc, i un germà (Bartomeu), amb minusvalia.
  24. Joan Vidal Ventura, mort. Deixava vídua Beatriu Pinós, dos fills (Josep i Teresa) i el seu pare Josep Vidal Costa (de 74 anys, vivia amb ells).
  25. Josep Brull Martí, mort. Deixava vídua Amàlia Barros Sánchez, una filla (Àngela Brull Barros, de 9 anys) i un fill (Josep Brull Barros, de 3 anys).
  26. Antoni Ramón Sabater, mort. Deixava vídua Maria García Pascual, un fill (Vicenç Ramón García, de3 anys), una filla (Maria Ramón García, de 3 mesos) i el seu pare Josep Ramón, de 65 anys.
  27. Josep Vizcarro Jiné, mort. Deixava el seu pare José Vizcarro Martínez (impossibilitat pels dolors), la seva mare Antònia Jiné Vizcarro i el seu germà Antoni Vizcarro Jiné, de 8 anys.
  28. Manuel Frasquet Ramón, mort. Deixava vídua Leonor Fe Agustina, les seves filles Josepa (3 anys) i Anna (4 mesos) i la seva mare Marianna Ramón, de 56 anys.

BADALONA

  1. Francisco Teixidó Teixidó, mort. Deixava vídua Rosa Campany Costa.
  2. Gaspar Teixidó Ventura, mort. Deixava vídua Dolores Isamat Guissó, els seus fills Paula (malalta crònica, 17 anys), Llorenç (15 anys), Pere (13 anys), Josep (10 anys) i Teresa (4 anys).
  3. Francisco Vidal Giralt, mort. Deixava vídua Rosa Arquer Salvà, la filla Mercè Vidal Arquer (11 anys), el fill Anastasi Vidal Arquer (4 anys) i el sogre Pere Arquer Vidal (de 74 anys, que vivia amb ells).
  4. Andreu Grau Olivet, mort. Deixava els seus pares (Marc Grau Lladó i Ana Olivet Forcada), d’avançada edat, als quals mantenia.
  5. Joaquim Camps Vidal, mort. Deixava vídua Gertrudis Altimira Colominas, les seves fills Joana (11 anys), Joaquima (8 anys) i Concepció (4 anys) i la seva mare Joaquina Vidal Maristany (69 anys, a la qual mantenia).
  6. Salvador Fonolla Giralt, mort. Deixava vídua Gaietana Costa Marot, la filla Maria (15 anys) i els fills Joan (12 anys) i Josep (4 anys).
  7. Joan Blanch Barbosa, mort. Deixava vídua Francisca Puig Batlleria i els fills Joan (17 anys), Pere (13 anys), Francesc (7 anys), Teresa (21 anys) i Rosa (5 anys).
  8. Pasqual Blanch Barbosa, mort. Deixava vídua Teresa Fonollà, els fills Robert (9 anys) i Carles (6 anys) i la seva germana Eulàlia, de 68 anys, que estava impedida i sembla que va morir poc després.
  9. Joan Grau Canals, mort. Deixava vídua Teresa Font Vidal, els fills Teresa (8 anys), Carme (4 anys) i Josep (1 any).
  10. Bonaventura Jané Mayolas, mort. Tenia 13 anys i deixava el seu pare Emili Jané, jove.
  11. Pere Grau Vidal, mort. Deixava el seu pare Pere Grau Granger (pescador de 61 anys que ja anava molt poc a la mar), la seva mare Rosa Vidal Giralt, el seu germà Ramon Grau Vidal (10 anys). També tenia dues fills de 23 i 18 anys, que devien estar casades.

VILASSAR DE MAR

  1. Joan Farré Ramon, mort. Deixava vídua Àngela Graupera Tomàs i les filles Mercè (22 anys, soltera, que vivia a Sant Pol), Francesca (4 anys) i Matilde (1 mes). També tenia una filla de 25 anys, casada. Mantenia una filla del primer matrimoni de la seva dona.
  2. Jaume Llorca Cortés, mort. Deixava vídua Amàlia Mayor Llorca i la seva filla Francesca Llorca Mayor, de 18 mesos, cega.
  3. Melcior Martí Martorell, mort. Deixava vídua Antònia Vendrell Penosa, i la seva filla Maria (10 anys).
  4. Salvador Martí Martorell, mort. Deixava vídua Irene Sala Tarsi, i la filla Margarida, de 9 anys.
  5. Pau Vila Abril, mort. Deixava vídua Cristina Almera Domènech, i el fill Josep, de 18 anys.
  6. Francesc Garcia Verdaguer, mort. Deixava vídua Coloma Sitges i Bassa, sense fills.
  7. Jeroni Carrau Bernet, mort. Deixava vídua Maria Vila Abril, la filla Francisca (malalta des de feia molts anys d’afecció medul·lar) i el fill Jeroni (12 anys).
  8. Salvador Carles Baixés, mort. Deixava els seus pares Antoni Carles i Teresa Baixés.
  9. Miquel Flamarich Carbonell, mort. Deixava vídua Teresa Ferrés i Abril, el seu pare Isidro Flamarich (80 anys), la seva filla Elvira (16 anys) i una tia Francisca Abril Cabré (de 65 anys, pobra).

CALDETES

  1. Emili Brugué Xipell, mort. Sense dades.
  2. Joaquim Ribas Riera, mort. Deixava la seva mare Dolores Riera Graupera, i dos germans majors d’edat.
  3. Marcel·lí Gibert Julià, mort. No deixava vídua però sí dues filles (Clàudia Gibert Bofill, de 20 anys i Joaquima Gibert Bofill, de 17 anys).
  4. Salvador Grau Fontrodona, mort. Germà del següent. Deixava un germà major d’edat i un menor (Bonaventura)
  5. Lluís Grau Fontrodona, mort. Germà de l’anterior. Deixava un germà major d’edat i un menor (Bonaventura)
  6. Agustí Fornaguera Bruguera, mort. Deixava tres fills menors: Joaquim Fornaguera Manau (12 anys), Maria de la Concepció Fornaguera Manau (17 anys) i Felipa Fornaguera Manau (14 anys).
  7. Josep Baró Solà, mort. Deixava vídua Leonor Rovira i Serra, i el fill Ramon Baró Rovira, de 13 anys.
  8. Albert Barrera Viladot, mort. Deixava dos fills menors: Maria Barrera Arnó (20 anys) i Miquel Barrera i Arnó (13 anys).

SUPERVIVENTS  MOLT MALALTS

  1. Manel Albiol Guzmán, supervivent de Barcelona. “Está enfermo y quedó perjudicado gravísimamente”. Tenia 4 fills menors.
  2. Esteve Ferré, supervivent de Barcelona. “Está muy enfermo a consecuencia del naufragio”.
  3. Josep Sentís Margalef, supervivent de Caldetes. Segueix malalt pel mateix motiu.

Balanç del temporal de 1911 al districte marítim de Barcelona (2/5)

Comencem aquí a transcriure l’informe de la comissió de la Cambra de Comerç de Barcelona de 6 d’abril de 1911.

En la primera part del document, la comissió que va realitzar en nom de la Cambra de Comerç la recerca sobre les víctimes humanes i materials del temporal explica com i on han obtingut les informacions.

Aquestes pàgines són molt interessants per copsar quantes persones i institucions es van mobilitzar per resoldre la situació en què havien quedat els supervivents.

A més, ens dóna detalls de la situació econòmica en què vivien algunes d’aquestes famílies pescadores.

“Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Barcelona

Los que suscriben, en cumplimiento de la misión que se sirvió confiarles esa respetable Junta, han procedido al examen y comprobación de los datos recogidos en esta Cámara acerca de las víctimas y daños ocasionados en el territorio de su jurisdicción por la catástrofe marítima ocurrida en enero último y como resultado de sus trabajos tienen el honor de manifestar:

Que esta corporación interesó la remisión de datos de los señores comandante de Marina de esta provincia, teniente de alcalde del Distrito 1º de Barcelona, y alcaldes de Arenys de Mar, Caldas de Estrach (Caldetas), San Pol de Mar, Mataró, San Andrés y San Vicente de Llavaneras, Vilassar de Mar, Premiá de Mar, Masnou, Tiana (Montgat), Badalona, Sitges, Villanueva y Geltrú y Castelldefels, habiendo recibido respuestas de todas las expresadas autoridades, con la excepción de las de San Andrés y San Vicente de Llavaneras, Sitges y Castelldefels.

Que los señores alcaldes de Masnou, Premiá de Mar, Arenys de Mar y Villanueva y Geltrú contestaron manifestando que, afortunadamente, no hubo víctimas ni daños en sus respectivos términos.

Que los señores alcaldes de Tiana, San Pol de Mar y Mataró contestaron. El primero [Tiana], dando cuenta de haberse salvado cuatro marineros de Montgat que tripulaban la barca “Rosario”. El segundo [Sant Pol de Mar], que quedó destrozada una barca del “bou” de José Lloveras Paulis y que sufrieron graves desperfectos otras dos embarcaciones, si bien se ignoran los nombres de sus propietarios, que residen en Calella, y además que en San Pol vive una hija de Juan Farré Ramón, de Vilassar. Y el tercero [Mataró] expresando los daños experimentados por las embarcaciones “Colón”, “Habana”, “Antonieta” y “Elena”.

Que el excelentísimo señor comandante de Marina dirigió a esta cámara tres oficios, uno de fecha 18 de febrero con una relación que abarca los distritos marítimos de Barcelona, Masnou (Badalona), Mataró (Vilasar, Caldetas y Mataró), otro de fecha 20 del citado mes ampliatorio del anteroir, y otro de 8 de marzo, dando cuenta de una petición formulada por Sebastián Suances Soler, patrón de pesca de la barca “Virgen de la Concepción”, náufrago superviviente, sobre las averías sufridas por dicha barca.

Que los señores teniente de alcalde del Distrito 1º de Barcelona y alcaldes de Badalona, Caldas de Estrach y Vilasar de Mar remitieron también relaciones de víctimas y daños de sus circunscripciones.

Que asimismo el reverendo señor cura-párroco de San Miguel del Puerto se sirvió enviar a esta cámara los datos que se le pidieron con referencia a su parroquia, que es de la Barceloneta.

Que sobre la base de los elementos expresados, junto con los demás publicados en la prensa local y especialmente en “El Poble Catalá”, los que suscriben realizaron personalmente investigacione, que fueron realizadas en la Barceloneta por D. José Millet y Pagés, D. Ricardo Guitart, gerente de la casa Amengual y Compañía, y D. Mariano Martí y Ventosa. Y en Badalona, Caldetas, Vilasar de Mar y Mataró por los señores D. Fermín de Izaguirre, don Salvador Maristany y Sensat y D. Pablo Vila y Rodríguez, con la eficaz y amable cooperación de las autoridades locales (señores alcaldes, cura-parrocos y jueces municipales).

Que como resultado de dichas investigaciones y de los demás datos expresados, han podido formar la relación de náufragos que fallecieron, de la familia que al morir dejaron y de otras circunstancias de interés relativas los mismos, que se acompaña con el presente documento, suscrita por los mismos firmantes de éste.

Que también se han recibido en esta cámara diferentes comunicaciones relacionadas con los naufragios, de las cuales se da a continuación sucinta cuenta:

  • Una de la alcaldía de la Ametlla, trasladando un acuerdo del ayuntamiento de dicha localidad en que se manifiesta el deseo de que se incluyan en el reparto de socorros los náufragos y patrones que figuran en una relación que acompaña.
  • Otra de la Cámara de Comercio de Tortosa, corroborada por la visita de D. Martín Gilabert, exvocal de la Jutna Directiva de la citada cámara, interesando que en el caso de ser socorridas por esta corporación las familias de las víctimas de Tarragona y Cambrils, alcance también el óbolo a las de la Ametlla, de conformidad con la aspiración significada por aquel ayuntamiento.
  • Otra de D. Ricardo Balcells, solicitando que los socorros se hagan extensivos a las víctimas de Cambrils.
  • Otra de D. Agustín Valls y Vicens, indicando para repartir las cantidades recaudadas al excelentísimo e ilustrísimo señor obispo de esta diócesis.
  • Y otras:
    • De Sebastián Bosch, que perdió la barca “San Juan”.
    • De Ramón Lafuente, diciendo que perdió los utensilios de pesca que tenía.
    • De José Brell, salvado del naufragio, manifestando que no puede trabajar.
    • De Dolores y Concepción Castell, viuda la primera de Antonio Salvador que con cuatro hijos pereció, dejando a la Concepción de avanzada edad, ciega, y perdiendo las barcas “Pelayo” y “Machicha”.
    • De D. Jaime Masriera, por encargo de Jaime Lloret, que perdió el laúd “San Pedro”.
    • De Pablo Comas y José Vidal, sobre las barcas “Berro” y otra cuyo nombre no expresan.
    • Del citado Pablo Comas, como presidente de la Playa de Pescadores sobre la barca “Santa María Magdalena”, que se perdió.
    • De Manuel Albiol Guzmán, superviviente, de Barcelona, con un certificado médico.
    • De Pascual Homs Ferreres, también superviviente.
    • De la Ayudantía Militar y Capitanía del puerto de Mataró, sobre el laúd “Colón”.
    • De Miguel Rafael Romeu y Ferrer, como padre adoptivo del difunto Francisco Ximenis y Rosich.
    • De Juan Giró, pescador, de Vilasar, enviando una lista confeccionada por él mismo con datos sobre las localidades en donde nacieron los náufragos que figuran en las listas de aquella población y sus respectivas viudas.
    • Y del doctor de Pomés acerca de una acreedora de algunos náufragos de Caldetas.

Que, finalmente, han visitado las oficinas de la Cámara algunos supervivientes, varios individuos de las familias de otros que fallecieron y personas perjudicadas por los temporales. Y se ha recibido una instancia de D. Bautista Monsonís, manifestando haber adelantado mil pesetas a Antonio Salvadó para la construcción de las embarcaciones “Pelayo” y “Machicha” y solicitando que de la parte que haya de entregarse a la viuda de Salvadó por razón de las citadas embarcaciones se le entregue a él la que proporcionalmente corresponda por la cantidad que sin interés, según dice, anticipó.”

L’informe de la Cambra de Comerç de Barcelona: Balanç del temporal de 1911 al districte marítim de Barcelona (1/5)

El dia 6 d’abril de 1911, una comissió de 8 membres la Cambra de Comerç de Barcelona va emetre un llarg informe de 18 pàgines, que resumia totes les informacions que al llarg de dos mesos els havien enviat els ajuntaments i rectors de les poblacions afectades pel temporal, i també els damnificats (patrons de barques perdudes, mariners ferits o familiars dels difunts).

La comissió la formaven  Josep Millet Pagès, Ricard Guitart, Marià Martí Ventosa, Fermí de Izaguirre, Salvador Maristany Sensat, Ricard Ramos (?), Pau Vila Rodríguez i Lluís Parés.

Recordem que la Cambra de Comerç de Barcelona va actuar com a canalitzadora de les indemnitzacions que es van concedir a aquests damnificats. Aquest informe, doncs, era el primer intent de la comissió de sintetitzar les dades disponibles. L’objectiu era establir amb quins criteris s’havien de repartir les indemnitzacions i quina quantitat pertocava a cadascun dels propietaris, ferits i familiars.

Les seves conclusions no van ser definitives, ja que les setmanes posteriors molts dels afectats van presentar reclamacions i van demanar que es corregissin alguns errors que contenia, per exemple sobre qui eren els propietaris reals d’algunes de les barques perdudes.

Malgrat tot, aquest informe és una font d’informació valuosíssima. Es troba a l’expedient que ja hem comentat en aquest bloc (Arxiu Històric de la Cambra de Comerç de Barcelona, Caixa 1, expedient 1), del qual extreiem tota la informació relacionada amb l’actuació de la Cambra de Comerç al voltant del temporal de 1911.

Us el transcrivim en quatre escrits consecutius d’aquest bloc, que corresponen a les quatre parts de l’informe:

  1. Quines institucions i persones havien enviat informació a la Cambra de Comerç de Barcelona.
  2. Quins criteris proposava aplicar per repartir les indemnitzacions
  3. Noms de les víctimes mortals del temporal al districte de Barcelona, circumstàncies i noms dels seus familiars
  4.  Noms de les barques afectades.

Ja que vam tenir l’oportunitat de consultar aquest document in extremis l’estiu del 2011, abans que l’Arxiu Històric de la Cambra de Comerç de Barcelona tanqués les seves portes al públic, el compartim ara amb l’esperança que aquestes llargues transcripcions contribueixin a facilitar la recerca sobre aquest temporal al districte marítim de Barcelona, i a preservar la memòria d’aquells que en van ser víctimes personals i materials.