Tag Archives: parella del bou

Doblement nàufrags

Una mostra del llarg abast geogràfic que va tenir la tempesta és el recorregut que algunes barques es van veure obligades a fer.

Aquesta notícia del diari La Vanguardia ens parla de la història viscuda per una barca de Mataró que va ser arrossegada fins a Can Tunis, on va naufragar. Allà, els seus tripulants van ser salvats per una barca de Barcelona que anava al bou i havia perdut la seva parella. Aquesta barca de Barcelona va seguir fins al sud i va intentar entrar al port de Tarragona però no van aconseguir l’ajuda d’una altra embarcació. La tempesta la va continuar arrossegant fins a tombar el cap Salou. Gràcies a altres notícies, sabem que allà van ser rescatats pel pescador Joan Riba.

Els tres mariners de Montgat, salvats per segona vegada, van poder explicar a la premsa i a les autoritats la seva peripècia, gairebé miraculosa.

“Tarragona.

La Comandancia ha expedido hoy pasaporte á tres náufragos de Montgat, que iban en una barca de Mataró, los cuales fueron recogidos frente a Casa Antúnez por otra barca de Barcelona que fue a parar á Salou. Cuenta la tripulación de esta última que su compañera se perdió, yendo ambas ‘de pollastre’.

Lamenta que después de prestar auxilio á otra en aguas de Barcelona no pudieran entrar en nuestro puerto por no darles un cabo otra barca, teniendo que seguir con el temporal hacia Salou, donde llegaron por milagro”.

Diari La Vanguardia (Barcelona, 3/2/1911), p. 8

El temporal a la Ràpita

La premsa local de Sant Carles de la Ràpita també es va fer ressò del temporal:

Nuestros pescadores, avezados a la dura y arriesgada vida de mar, dicen que el temporal de Levante últimamente desencadenado es de los más enormes que han conocido.

Las parejas de esta matrícula, en su mayor parte, se hallaban corriendo bou a la altura de las islas Columbretes, y como el tiempo –al decir de varios pescadores verdaderos lobos de mar con quienes hablamos- presentaba mal cariz, chorraron e hicieron rumbo a Los Alfaques que ganaron todas las parejas de esta matrícula sin que afortunadamente hayamos tenido que lamentar desgracias personales.

De las embarcaciones conocidas por muletas, varadas en la Dársena y playa de Vista Alegre, hubo alguna que sufrió averías.

En el muelle de las Salinas el temporal causó desperfectos y debido a las acertadas disposiciones de don Jaime Ubiñona no fueros de gran consideración.

En la Costa de las Salinas embarrancó la barca del bou “La Flamerá” de la matrícula de Vinarós cuyos tripulantes fueron convenientemente auxiliados en las Salinas.

También en la playa de Casas de Alcanar embarrancaron dos embarcaciones salvándose toda la tripulación.

Mal se despidió de nosotros el 1910, pero pero comenzamos el 1911.

SINESIO

Setmanari La Ràpita. Núm. 56.  4/2/1911. pàg. 2

Barques de Mataró

Aquí teniu una crònica periodística de l’impacte que la tempesta havia tingut sobre les barques de Mataró, publicada pel diari La costa de Llevant pocs dies després:

Mataró á estat de sort ab motiu del temporal desencadenat en aquestes costes lo dimars de la setmana passada.

Al iniciarse lo temporal se trobavan á l’aygua unes quaranta embarcacions ab uns doscents tripulants, los quins, vejentse sospresos per lo mal temps, se donaren pressa á venir enterra y gràcies á la gran activitat desplegada per los demés companys de platja, ab lo auxili de les parelles dels bous y ademés dels caballs de l’Agencia Solé, pogueren treurers, ja en defet temporal, vinticuatre barques sens la més petita novetat.

Les demés correren lo temporal y alguna abordá la platja de Vilassar, altra la de Montgat y el resto anaren á Barcelona, y no podent entrar en lo port anaren, com moltes altres, á estrellarse en les costes de Can Tunis, salvantse miraculosament tots los seus tripulants.

La Costa de Llevant, 7/2/1911, p.9

Barques de Sitges

Segons la premsa, les últimes barques de Sitges que van aconseguir arribar a port enmig de la tempesta van ser aquestes:

Siguent les últimes la parella que formen les barques “Pepeta” y “Angeleta”… que ho feren a dos quarts de cinch d’aquella tarda, no sense esfors.

Baluart de Sitges. Setmanari català, 5/2/1911, p. 2

A la tarda, tempesta a Sitges

Després d’un dematí tranquil, cap a les dugues de la tarda comensá á ploure y a bufar la tramontana, desencadenant-se ab furia la mar desde’ls primers moments.

Baluart de Sitges. Setmanari català, 5/2/1911, p. 2